Homenatge al Dr. Broggi

26 DE JUNIO CIERRE DEL CURSO CON UN PICA PICA PARA TODAS LAS SOCIAS Y SOCIOS QUE QUIERAN VENIR.
El pró ximo curso se iniciará el día 2 de Septiembre.

RADIOGRAFIA DE LA VICTORIA

La Vicky  té 45 anys, està casada, amb una filla , independent, graciosa, ha treballat sempre, però va tenir un bar durant els últims 5 anys, fent-ho tot ella sola, amb molta clientela a totes hores, feliça i contenta d’esser d’utilitat, xerrant sempre amb molta gent, sentin-se viva… molta feina, molts ingressos… I?

Va començar a no poguer arrivar al vespre com sempre, l’hi van començar a fer mal els braços, les mans, l’esquena, uns malts de cap persistents, a no poder dormir per la nit… i començar amb la peregrinació a metges, probes, analítiques…fins que  l’hi van diagnosticar que patia Fibromialgia i Fatiga Crònica.

S’acaba el bar, doncs le fatiga i dolors l’obliguen a fer-ho, demana una invalidessa, és autònoma, i l’hi donen un 50%.
Això representa que al ser autònoma, el que rep són 278 euros.
La serva independencia s’acaba, ja no pot viure del seu ingrés econòmic, la malaltia seguéis avançant, fà mala cara, no té ganes de posar-se guapa, ja no té aquella alegria que la caracteritzava…

Està esgotada d’anar a tants metges , diu que ja no se l’escoltan , que no saben que fer amb ella. Saben que tindrà el dolor a tot el cos, cansament, depressió,..però l’hi diuen que d’això no es morirà. Que tingui paciencia fins que surti qualsevol medicament que es pugui pendre i l’hi desaparegui aquest quadre d’angoixa i dolor.

Ha pasat de tenir una vida amb molta feina però,econòmicament molt rentable, reconeguda per la gent del barri, independent,viva,amb molta empenta…,a estar a casa ,pensant amb la seva mala sort actual, no poguent fer res, perquè es cansa deseguida…engoixa, depressió, més medicaments i mentalment amb ganes de poder fer coses i ajudar a altres persones que tenen la mateixa malaltia.

És just que d’esprès de treballar tants anys acabi amb una mensualitat de 278 €.

Maite Vivancos
Presidenta d’FIMOIC
Associació de Fibromialgia i Síndrome de Fatiga Crònica de Mollet i Comarca.
afimoic@hotmail.com    tlf.670586329

El día 26 de Junio, AFIMOIC asistió a la Pedrera a una comida homenaje al Dr. Broggi en su 100 aninersario.És médico de honor en la Fundación, se ha caracterizado por ser uno de los pioneros en averiguar el origen del dolor en las personas con fibromialgia.

UN CAS VERÍDIC
 
La Rosa, és molt jove, sols té 37 anys, i quins anys!!!
Va tenir un accident de moto als 19 anys, anant de paquet, i a conseqüència d'això va estar una setmana a la UVI i d'esprès de sortir al cap de molt temps de l'hospital, dos anys més a casa seva, sense poder anar al carrer degut a les lesions tant importants que tenia.
 
Els estudis de petita no l'hi anaven bé, sempre estava cansada. A rel del accident l'hi van diagnosticar que patia Fibromialgia i Síndrome de Fatiga Crònica i amb un caràcter molt dolç, però depressiu.
Està casada,no té fills, els metges l'hi van dir que el estat del seu cos, no era addient per parir, ni fer-se càrrec d'un infant.
 
Té dies que no pot fer absolutament res, ja es lleva amb crisis molt fortes de dolor i fatiga.
No ha treballat mai,doncs l'accident el va patir avans de començar a fer-ho.
Encara té els pares que l'ajuden en tot el que ella és incapaç de fer,i un marit que de moment segueix amb ella a pesar de totes les mancances que reb de la seva dona. I si això es gira?
 
Els pares no viuran sempre. I si el marit un dia l'hi diu adeu?
Cóm es quedarà?. No té cap ingrès per ella, econòmicament en l'actualitat van passant a tranques i barranques, ja se sap cóm funcionen les cases amb un sol sou.
No l'hi ha donat cap tipus d'invalidessa, és un altre motiu de depressiò en un cos i un cap de per sí depressiu, i prenen un carretò de medicaments per anar tirant.
 
 Maite Vivancos
Presidenta d'AFIMOIC

Un gall dintre del galliné
 

Hi ha pocs, segons diuen, encara que cada vegada es fan sentir més casos, i vés per on!, l'hi ha tocat a ell. 
El seu aspecte és molt agradable,molt servicial, atent amb el gruix de dones que formen part de la nostra Associació, però la seva cara és molt trista,inexpresiva,el seu caminà no correspon a l'edat que té,els moviments dels braços són lents,pesats, està molt depressiu, visita continuament el siquiatre per veure de solucionar els greus problemes que se l'hi presenten per tots cantons.
Treballava amb una empresa, que com gaire bé totes, si veuen que estàs continuament anant al metge i ja no rendeixes com avans,... 'Finiquito' i atur durant dos anys.
Va demanar una invalidessa, doncs els metges l'hi deien que el seu estat no era per anar a treballar.I va començar el via crucis de possar els papers dels metges, rediografies,analítiques al dia,... bé, un maletí de probes per poder aconseguir-ho.
Va passa per l'ICAM ( Institut Català d'Avaluacions Mèdiques ).I com sempre (amb l'amabilitat i tracte adequat per rebre a una persona que no està bé ),el van rebutjat , cosa lògica en 8 de cada 10 casos. 
Va anar a judici per veure si el jutge entenia la seva problemàtica, i aquest el va fer anar al forense (sempre es fan els mateixos pasos), i aquest no sols no l'entenia, sinò que l'hi va dir que físicament estava bé,que no babejava,ni tenia res trencat i que fins i tot el seu aspecte net, no el feia semblà malalt, que la seva malaltia era abstracte i a treballar!!!
S'acaba l'atur. Què farà?
Els ingressos s'acaben,té una edat que no trobarà feina i menys, del que feia, perquè està en perill d'extinció
degut als avenços informàtics.
Quin camí ha de seguir? És cap de família!!, el que encara fà més mal.
La seva depressió és monumental. Està dins un pou profund.
 Pensa lent, va lent caminant, si el veus pel darrere, sembla un vell, diu les coses poc a poc, doncs l'hi costa fins i tot parlar, no té bon humor, no vol fer res, està molt deprimit...
Va començar a treballar als 14 anys,i ara, si no es troba bé, perquè es permet que aquesta persona s'ensorri i no pugui ser una mica feliç?.
En aquest moments està tan ensorrat, que ens comenta que potser tindràn raó els de l'ICAM que és un vago , que tot el seu cansament és imaginari, que està fet un embolic, que no val la pena viure... i si en un moment donat té un mal pensament ?. Quí serà el responsable ? És molt greu el que l'hi passa !!!!
Si et trobes en un cas semblant o pateixes Fibromialgia I Síndrome de Fatica Crònica, posat en contacte amb nosaltres,entre més serem , més força podrem fer perque l'Administració, metges, jutges... estudíin seriosament el cas de cadasqun i no fassin que no sols els malalts , sinò també les famílies,en aquests casos no s'ho passin tan o més malament que els propis afectats.
 
Maite Vivancos
Presidenta d'AFIMOIC
afimoic@hotmail.com
tlno.670586329
 
Associació de Fibromialgia i Síndrome de Fatiga Crònica Mollet i Comarca

Maite Vivancos: ‘Abans aquesta era una malaltia invisible'

Maite Vivancos ha pres el relleu de la presidència dins l’Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica de Mollet i Comarca. Vivancos és professora de grau mig a Badalona

P: És la nova presidenta de l’entitat AFIMOIC, es planteja noves fites en aquesta etapa?

R: AFIMOIC és l’Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica de Mollet i Comarca. La nostra funció és la de donar a conèixer la malaltia perquè la gent hi tingui consciència i fer arribar a tothom el que hi ha darrere d’aquesta, és a dir, les circumstàncies de les persones que la pateixen.

P: Fibromiàlgia i Fatiga Crònica, són dos conceptes que van lligats?

R: Explicat d’una manera simple, es podria dir que la Fibromiàlgia afecta la part muscular del cos, mentre que els símptomes de la Fatiga Crònica, que sovint ve associada a la Fibromiàlgia, són el cansament, que t’impossibilita fer vida normal, i dolor.

Metafòricament, la malaltia apareix com un acer que poc a poc t’estreny fins envoltar-te tot el cos.

P: Com viu un malalt de fibromiàlgia o de fàtiga crònica?

R: En el rerefons d’una fibromiàlgia o una fatiga crònica hi juga un paper important la vessant familiar, laboral i problemes de tipus sexual que sovint desemboquen en crisis de parella, arribant, sovint, al divorci.

La malaltia afecta el dia a dia, des del gest de pentinar-se fins al fet de portar una llar i una família endavant. A vegades, les malaltes pateixen la incomprenssió de familiars, fills i companys de treball. El problema és que la malaltia no està reconeguda del tot, a moltes de les malaltes no els hi reconeixen la invalidesa malgrat que els és impossible realitzar el seu treball. Abans era la “malaltia invisible”, però sembla que aquest fet comença a desaparèixer.

P: Quin perfil tenen les persones que pateixen aquesta malaltia?

R: La majoria són dones, tot i que és cert que també hi ha homes. Tot i això, no es pot definir perquè s’estan donant casos de nens i joves que ho pateixen i això els afecta en el rendiment escolar. Dins l’Associació, la mitja és la de dones de més de trenta anys.

P: Quina és la tasca que realitzeu des d’AFIMOIC?

R: En l’actualitat fem massatges adequats, teràpies psicològiques, pilates i teràpies de ball. També, en aquests moments realitzem una tasca que està funcionant molt bé dins l’Associació, es tracta d’una activitat de manualitats amb fang i pintures. Els quadres i figures que es fan els vendre’m per a recaptar fons. Així, ens podem autofinançar.

P: Hi ha algun tractament per curar la malaltia?

R: No, tot i que és cert que des de l’Hospital la Vall d’Hebron i el Clínic s’estan fent investigacions sobre la malaltia. Alguns dels pacients del doctor Alegre i el seu equip a Barcelona estem col·laborant per tal de trobar alguna medecina que alleugi el dolor.

La majoria de malalts de fibromiàlgia i fatiga crònica hem de prendre també antidepressius.

P: Aquesta encara és una malaltia poc reconeguda?

R: De moment sí. S’hauria de fer molta més difusió d’ella, tot i que és cert que s’ha començat a conèixer i la gent hi comença a tenir consciència. Malgrat això, penso, falten diners per investigació. Encara no es pot curar.

P: A Mollet s’han fet diversos actes de solidaritat amb la malaltia.

R: A la ciutat se celebra el dia de la malaltia i en aquest marc es realitzen actes de difusió sobre aquesta. A més, enguany s’ha fet el musical Baila y Gana per tal de recaptar diners per a la investigació a la Fundació de l’Hospital la Vall d’Hebron. No ens podem queixar de la tasca feta a Mollet, l’Ajuntament i la regidora de Sanitat ens han donant molt suport.